Repensant l'escola del segle XXI per formar persones íntegres i preparades
Pepe Menéndez és assessor d'institucions i
governs de diversos països, i un dels creadors del projecte d'innovació
educativa Horitzó 2020 de la Xarxa de Col·legis Jesuïtes de Catalunya, de la
qual va ser director adjunt. És cofundador de l'associació europea d'escoles International
Education i assessor de diverses fundacions socials del coneixement a
Espanya.
Per Jordi Viladrosa i Clua
A Educar para la vida, Pepe Menéndez té l'objectiu de compartir amb el lector la seva experiència educativa i les reflexions que l'han portat a considerar que l'educació ha de ser transformadora i humanitzadora. Destaca dos elements clau per aconseguir-ho: que l'aprenentatge connecti amb el projecte de vida dels alumnes i que en aquest procés de formació i de creixement integral s'aconsegueixi afavorir experiències satisfactòries. Menéndez considera que aquest període vital és molt sensible i que cal trencar amb la tradició d'una educació que veu els estudiants com a recipients buits que cal omplir. Tot això no serà possible, afirma, si no s’actua de manera sistèmica sobre la totalitat dels elements que conformen el model educatiu.
L'autor ha organitzat el llibre en sis capítols. Al primer desenvolupa quin és el propòsit d'una educació transformadora i humanitzadora, i la vinculació d'aquest objectiu amb el concepte de restauració de la persona amb l'esdevenir històric de la humanitat. El capítol dos mira de respondre la pregunta: com seria una escola només per aprendre? Els dos capítols següents se centren en dos trajectes complementaris per assolir les competències per a la vida: aprenent a ser per transformar i aprenent a ser per aprendre a conviure. Al capítol cinc es descriu com ha de ser el compromís professional dels docents: un camí de creixement, aprenentatge i servei. El darrer capítol aborda com ha de ser el lideratge per a l’aprenentatge.
Una educació humanitzant i
transformadora
Esdeveniments com la
globalització, la revolució cibernètica, els forts fluxos migratoris, la
degradació mediambiental del planeta i les noves concepcions respecte a la
identitat de gènere suposen, segons Menéndez, un desafiament per a qualsevol
sistema educatiu sobre allò que cal ensenyar i aprendre, que sigui coherent amb
els valors de justícia i dignitat. Humanitzar l'escola suposa reconciliar la persona amb el
seu propi esdevenir en un procés restauratiu d'allò que som i d'allò que volem
ser. Una pregunta clau és: què cal ensenyar per garantir un
coneixement que ens faci més humans? El nostre autor té raó en afirmar que, mai
com ara, el currículum havia estat objecte d'un debat ideològic tan obert.
Una escola només per aprendre
Menéndez, un home
inquiet, ha visitat múltiples institucions educatives els projectes de les
quals desenvolupen competències transversals, com l'autonomia, el treball en
equip, l'aprenentatge entre iguals, l'autoregulació, el pensament crític, entre
d'altres. L'enorme complexitat del segle XXI posa en perill moltes de les
nostres creences i maneres diferents d'entendre el món. Ara saber és també fer i, a més,
s'afegeix el ser a l'equació. Segons el nostre autor, el desafiament
d'imaginar una escola que sigui només per aprendre comporta el repte de
personalitzar l'educació, considerant que la infància i la joventut són etapes
vitals amb sentit en si mateixes, i no pas com un pont a una etapa futura.
Perquè l'escola estigui
orientada a la formació integral, la societat ha d'entendre que cal anar més
enllà de la funció de custòdia i de la funció certificadora de l'avaluació. En
aquest context, la xarxa de col·legis jesuïtes de Catalunya va crear l'experiència
Horitzó 2020 els tres objectius principals de la qual eren els següents:
1) despertar l'interès dels estudiants; 2) qüestionar coneixements i creences
anteriors, i 3) estimular la curiositat i la indagació.
Menéndez constata les dificultats dels docents per sortir dels marcs mentals i de la inèrcia conductista en els processos d'ensenyament i aprenentatge. Planteja que cal cercar que hi hagi coherència entre els objectius d'aprenentatge i les metodologies utilitzades.
Aprendre a ser i a transformar
L'autor exposa el procés
que l'ha conduït a la convicció que l'educació es fonamenta en quatre reptes:
la personalització, la competència en l'aprenentatge, l'habilitat d'aprendre
tot fent i l'objectiu d'un aprenentatge que transformi el nostre entorn. Segons
ell, els pilars per afavorir la construcció dels objectius vitals són
autoconeixement, autonomia i exercici de la llibertat. Tot i això, la rigidesa
del sistema educatiu i del currículum obstaculitza que les escoles puguin
implementar els seus projectes de transformació.
Per oferir sentit i
context a l'aprenentatge, és crucial integrar de manera sistemàtica i
estructurada la metacognició a les diferents matèries. La personalització del
procés educatiu és fonamental en les etapes primerenques, on es fonamenta la
formació de la personalitat. Menéndez és conscient que un enfocament basat en
competències exigeix als docents adoptar una mentalitat més flexible en relació
amb allò que dicten els currículums oficials. Aquest canvi requereix moure l’eix
del procés d’ensenyament i aprenentatge del docent cap als alumnes.
Reconeixent la manca de
consens entre el professorat respecte a aquest enfocament, Pepe Menéndez sosté
que el que passa a les aules no ha de comprometre allò que considera essencial:
posar en pràctica la democràcia en l'aprenentatge com a mitjà per desenvolupar
persones amb autonomia i pensament crític.
Aprendre a ser i a conviure
L'organització actual de
l'escola i de la societat parteixen de la base que la característica principal
del sistema educatiu és certificar el nivell d'aprenentatge i, per extensió,
prioritza la classificació i la selecció dels alumnes. En canvi, l’autor sosté
que l‟instrument
diferencial d’una escola humanitzant és l’acompanyament dels itineraris vitals
i acadèmics dels alumnes per part dels seus docents. És conegut per
tots que aquest acompanyament sol anomenar-se tutoria, amb les funcions ja
conegudes que li són pròpies. Optar per un sistema de tutoria comporta l'aposta
per la personalització, el contrari de la qual és l'homogeneïtzació. Aquest
plantejament ens obliga a canviar la perspectiva de la nostra mirada davant del
desafiament de la inclusió i de comprendre la diversitat com una realitat
natural que no n’hi ha prou amb atendre-la des d'una òptica exclusivament
tècnica. Aquesta complexitat més gran en les relacions entre professors i
alumnes provoca el que Menéndez anomena la crisi d'una manera determinada
d'entendre l'autoritat.
Nous desafiaments per a la professió
docent
Passar d'un model
educatiu centrat en l'ensenyament a un altre centrat en l'aprenentatge efectiu
i observable dels estudiants modifica el paper del professorat, sobretot a
l'etapa de l'ensenyament secundari. Potser aquest és el capítol que pot aixecar
més suspicàcies entre els professionals de l'educació, per tradició i per falta
de consens sobre quina és la tasca essencial que es confereix als docents per
assolir els objectius educatius proposats. Segons l'autor, aquesta és una
preocupació pròpia de l'inici de la carrera professional, que se supera amb el
temps i l'experiència, fins a configurar una nova figura del docent, amb
capacitat de tenir mirades polièdriques i competències polivalents.
No hi haurà transformació si no s'assumeix que ser docent
avui està vinculat a la concepció de ser educador en un sentit que requereix
reflexionar sobre un nou significat de la vocació professional. Davant la irrupció de la intel·ligència
artificial, caldrà conèixer, debatre, crear, compartir i experimentar què és
imprescindible aprendre i què ha de quedar en segon lloc. Basant-se en les
seves experiències internacionals, Pepe Menéndez considera vital treballar en
xarxa, tot creant estructures de treball i aprenentatge cooperatiu, en entorns
de confiança professional i personal, perquè suposen l'espai idoni per a
l'intercanvi de coneixement i de noves pràctiques.
El lideratge per a l'aprenentatge
En aquest capítol, el nostre autor parteix de la idea que el lideratge en educació s'ha de concretar en la millora de les pràctiques docents que han de conduir a l'èxit escolar de tots els estudiants. Aquest objectiu té a veure amb unes competències directives enfortides en àmbits com el treball en equip i en xarxa, l'orientació a l'observació de les pràctiques pedagògiques, o el lideratge, basat en les dades que generen coneixement del que passa a les escoles.
Un llibre evocador per a
un públic interessat en un panorama educatiu en constant evolució, marcat per
la irrupció de la intel·ligència artificial i la necessitat de repensar les
pràctiques docents. Pepe Menéndez ens ofereix una guia essencial. La seva
proposta de treball col·laboratiu en xarxa, de crear entorns de confiança i de
prioritzar l'aprenentatge significatiu, ressona amb força a cada capítol. Educar
para la vida convida a la reflexió profunda sobre el paper de
l'educador al segle XXI, instant la comunitat educativa a abraçar el canvi i a
construir un futur on l'educació sigui veritablement transformadora i
humanitzadora.
Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/educar-per-a-la-vida/
